El capità Davidson dirigeix un campament militar al planeta Athshe, on viuen els criatins, una branca d?evolució de l?espècie humana adaptada completament al planeta. Els criatins viuen en simbiosi amb el seu entorn, una natura exuberant i rica, fins al punt que la paraula que defineix el seu món és bosc. Els criatins somien desperts per teixir els fils de la vida i es relacionen entre ells amb gestos incomprensibles per als terrans. Des de la prepotència i el menyspreu, els terrans exploten sense control els criatins i els recursos, i alimenten un conflicte que està a punt d?esclatar.
El nom del món és bosc d?Ursula K. Le Guin és una mirada furiosa cap a les pràctiques colonialistes, bèl·liques i extractives de l?ésser humà a la Terra. L?obra és una defensa de la natura amb una intensa crítica cap a la destrucció no només de l?entorn sinó d?altres cultures. Aquesta denúncia anticolonialista, ecologista, antimilitarista i feminista és més necessària que mai.

Warren Buffet va dir aquesta cèlebre frase: «És cert, hi ha una guerra de classes, però és la meva classe, la classe rica, la que està fent la guerra, i l?estem guanyant». Aquest brutal enfrontament social mai ha estat tan tangible com amb la crisi de la Covid-19, que agreuja les desigualtats i incrementa l?acumulació de riquesa precisament per a aquells que estan conduint el planeta cap a una extinció massiva. Ens estem asfixiant a les mans no només d?un virus, sinó també de la brutalitat policial i d?un sistema mundial basat en l?extracció, l?expansió i l?explotació. La crisi climàtica, l?amenaça nuclear, les pandèmies i el racisme: aquests són els quatre genets del capitalisme global i la seva violència estructural contra la naturalesa, els éssers humans i el mateix futur. Necessitem connectar i construir un món més enllà de la noció destructiva del «progrés» que domina la modernitat capitalista. No ha de quedar res de l?antic sistema, però tota la bellesa, la humilitat i la determinació de la nostra lluita comuna, que aquest mateix sistema no arriba a comprendre, acullen l?esperança del canvi que necessitem.

Warren Buffet dijo esta célebre frase: «Cierto, hay una guerra de clases, pero es mi clase, la clase rica, la que está haciendo la guerra, y la estamos ganando». Este brutal enfrentamiento social nunca ha sido tan tangible como con la crisis de la Covid-19, que está exacerbando las desigualdades e incrementando la acumulación de riqueza precisamente para aquellos que están conduciendo al planeta hacia una extinción masiva. Nos estamos asfixiando no solo a manos de un virus, sino también de la brutalidad policial y de un sistema mundial basado en la extracción, la expansión y la explotación. La crisis climática, la amenaza nuclear, las pandemias y el racismo: estos son los cuatro jinetes del capitalismo global y su violencia estructural contra la naturaleza, los seres humanos y el propio futuro. Necesitamos conectar y construir un mundo más allá de la noción destructiva de «progreso» que domina la modernidad capitalista. No debe quedar nada del antiguo sistema, pero toda la belleza, la humildad y la determinación de nuestra lucha común ?que ese mismo sistema no llega a comprender? albergan la esperanza del cambio que necesitamos.

Dotze relats eròtics seleccionats des d'una perspectiva femenista per abarcar tots els gustos del plaer i de l'erotisme. Des d?una perspectiva feminista, defugim els estereotips i rebutgem el discurs únic i indiscutible de com i per a qui ha de ser el plaer, el sexe i l?erotisme. Oferim una literatura eròtica fora de norma però normal en un recull de relats eròtics que respon a la diversitat de la sexualitat i de l?erotisme de la societat. Aquestes dotze peces literàries tracten temes com el consentiment, l?onanisme, l?intercanvi de parelles, l?ambigüitat de gènere, la llibertat individual, l?exploració, el consentiment, l?aventura o el redescobriment de la teva parella de tota la vida.
Eludim el sexe fal·locèntric del porno, ens apropem a històries més reals i més afins a la realitat amb personatges que captiven per les seves aspiracions, desitjos, somnis i ambicions.

Una selección de 12 relatos de entre más de los 300 relatos presentados al Premio Fora de norma de literatura erótica no convencional. Desde una perspectiva feminista, rehuimos los estereotipos y rechazamos el discurso único e indiscutible de cómo y para quién debe ser el placer, el sexo y el erotismo. Ofrecemos una literatura erótica fuera de norma pero normal en una recopilación de relatos eróticos que responde a la diversidad de la sexualidad y del erotismo de la sociedad. Estas doce piezas literarias tratan temas como el consentimiento, el onanismo, el intercambio de parejas, la ambigüedad de género, la libertad individual, la exploración, el consentimiento, la aventura o el redescubrimiento de tu pareja de toda la vida. Eludimos el sexo falocéntrico del porno, nos acercamos a historias más reales y más afines a la realidad con personajes que cautivan por sus aspiraciones, deseos, sueños y ambiciones.

El seu nom és Binti, i és la primera de les persones Himba a qui se li va oferir una plaça a la Universitat Oomza, la institució més prestigiosa d?ensenyament superior de la galàxia. Però acceptar-la li suposarà renunciar a la seva família per viatjar a una altre planeta i entre estranys que no comparteixen les seves maneres ni respecten els seus costums.
El coneixement té un cost que Binti està disposada a pagar, però aquest viatge no serà fàcil. El món on vol anar fa molt de temps que lluita contra els medusa, una raça alienígena que s?ha convertit en un malson. La Universitat Oomza ha maltractat els medusa i la Binti serà la peça clau d?un conflicte interestel·lar.

La primavera. En Richard plora la pèrdua de la seva amiga, la Paddy. Ella entenia el món molt millor que ell i ara no sap com s?ho farà sense ella. La Florence i la Brittany s?han trobat en les condicions més estranyes. Tots viatgen cap al nord, a la profunditat d?Escòcia, on potser trobaran el bri verd més fi que començarà a trencar la roca.
Després d?Hivern arriba Primavera, una primavera més fosca, més directa i més lluminosa. Una crítica a l?ésser humà, a les relacions entre ells i amb el món que habiten. Ali Smith és una de les escriptores més importants i provocadores en llengua anglesa i ha guanyat premis tan prestigiosos com el Costa Book Award, el Folio Prize, el Baileys o el Goldsmith. Recentment, ha rebut el Premi Llibreter amb el primer llibre del quartet estacional, Tardor.

Amb milions d’exemplars venuts, el cicle de Terramar d’Ursula K. Le Guin ha guanyat un lloc molt apreciat a les prestatgeries dels amants de la fantasia d’arreu del món. Complex, innovador i profundament moral, ha estat comparat amb l'obra de JRR Tolkien i CS Lewis, i ha ajudat a convertir Le Guin en una de les autores de fantasia i ciència ficció més distingides de tots els temps.

Un nou alumne, I, vol deixar enrere el seu passat i ingressa a l?Escola de la Vida, on es formen els líders de el futur. La formació d?I es basa en un conjunt d?aprenentatges que li han de permetre ser lliure, desplegar la seva creativitat i així poder reinventar-se. No obstant això, I aviat descobreix que a l?Escola de la Vida succeeixen fets estranys, inexplicables, com si la Vida, que la dirigeix, amagués les seves veritables intencions. Un enemic intern, enfront del qual falla tot intent de diàleg o de repressió, amenaça aquest món. El poder, que es mostra incapaç de veure el que té davant dels seus ulls, persegueix un únic objectiu: entendre què passa a la societat per tal de restaurar l?ordre. Però la comprensió del poder no arriba al subsòl, d?on brolla una estranya alegria.

Un nuevo alumno, I, quiere dejar atrás su pasado e ingresa en la Escuela de la Vida, donde se forman los líderes del futuro. La formación de I se basa en un conjunto de aprendizajes que deben permitirle ser libre, desplegar su creatividad y así poder reinventarse. Sin embargo, I pronto descubre que en la Escuela de la Vida suceden hechos extraños, inexplicables, como si la Vida, que la dirige, escondiera sus verdaderos propósitos. Un enemigo interno, frente al cual falla todo intento de diálogo o de represión, amenaza este mundo. El poder, que se muestra incapaz de ver lo que tiene ante sus ojos, persigue un único objetivo: entender qué pasa en la sociedad con el fin de restaurar el orden. Pero la comprensión del poder no alcanza el subsuelo, de donde brota una extraña alegría. Santiago López Petit reúne en esta novela su pensamiento filosófico y su experiencia en la derrota del movimiento obrero, que se ve y se vive en el mismo hecho de buscar trabajo y tan solo hallar precariedad.